Amalric

El nom Amalric té el seu origen en l'antic germànic, derivat de les paraules 'amal' que significa 'treball' o 'esforç' i 'ric' que significa 'governant' o 'poderós'. Es tradueix aproximadament com a 'governant treballador'.

Amalric s'utilitzà a l'Europa medieval, especialment entre els francs. Va ser un nom popular entre la noblesa, i diversos reis i comtes l'han portat al llarg de la història. Ha evolucionat i ha tingut diferents variacions en diferents cultures.

La pronunciació correcta d'Amalric és /a-ma-lrik/. L'accentuació recau en la primera sílaba.

• Amalric
• Amalaric
• Amaric

Amalric no és un nom molt comú actualment, però va tenir el seu apogeu durant l'Edat Mitjana. En els darrers anys, ha començat a resonar entre aquells que busquen noms antics o únics.

Entre els personatges notables que porten aquest nom es troba Amalric I de Jerusalem, qui va ser rei durant les Croades i una figura històrica important al segle XII.

No hi ha una celebració específica associada amb el nom Amalric, ja que no està relacionat amb un sant particular.

El nom Amalric ha aparegut en discussions sobre noms històrics i la seva influència en la cultura popular moderna, sent una elecció interessant per als amants de la història.

Alguns noms que combinen bé amb Amalric com a segon nom són: Amalric Ferran, Amalric Jordi, i Amalric Salomó.

En anglès, el nom es tradueix com Amalric. En alemany, es pot trobar com Amalarich o Amelrich.

En numerologia, Amalric s'associa al número 5, que representa la llibertat, la curiositat i el desig d'aventura. Es creu que les persones amb aquest nom són versàtils i adaptables.

Aquest nom s'associa amb el signe de Lleó, que simbolitza el lideratge i la creativitat. Es considera que les persones anomenades Amalric tenen característiques de confiança i passió.

En escriptura antiga es pot trobar el nom com 'Amalaricus'.

Amalric ha estat esmentat en diverses obres literàries medievals i és un nom que apareix freqüentment en històries sobre la noblesa europea.

• Amal
• Ric