Amaud

El nom Amaud prové del nom antic germànic 'Haimoald', que significa 'poderós a casa'. És un nom que reflecteix força i arrel familiar, i s'ha utilitzat en diverses cultures al llarg del temps.

Al llarg de la història, el nom Amaud s'ha adoptat en diverses regions, principalment a Europa. A l'Edat Mitjana, va ser un nom popular entre la noblesa i ha passat a ser comú en diverses cultures, evolucionant en la seva forma i pronunciació.

La pronunciació correcta d'Amaud és /aˈmɔːd/. En català, el so és clar i les síl·labes es pronuncien de manera separada.

• Amaud
• Amaudé (francès)
• Amat (català)

En les últimes dècades, el nom Amaud ha vist un augment en popularitat, especialment a França i Espanya. Segons estadístiques recents, ha mantingut una tendència estable entre els noms masculins.

Hi ha diverses figures històriques i contemporànies que porten el nom Amaud, destacant-se en l'àmbit de la música i l'art. Un exemple notable és Amaud de Lagnieu, un pintor del segle XIX.

L'onomàstica d'Amaud se celebra el 15 d'agost, en honor a Sant Amat, un sant venerat en diverses tradicions.

Una curiositat sobre el nom Amaud és que, en algunes cultures, s'associa amb persones carismàtiques i amb una notable capacitat per liderar.

Els noms que combinan bé amb Amaud com a segon nom són: Amaud Nicolau, Amaud Alexandre.

• English: Amaud
• Français: Amaud
• Deutsch: Amaud

En numerologia, el nom Amaud té un camí de vida que suggereix creativitat i un fort sentit de responsabilitat cap als altres, sovint mostrant lideratge.

Amaud s'associa comunament amb el signe de Lleó, ressaltant qualitats com el lideratge i l'energia.

En escriptura antiga, es pot trobar el nom com 'Haimoald', reflectint les seves arrels germàniques.

El nom Amaud ha estat esmentat en nombroses obres literàries, especialment en novel·les i contes que emfatitzen el valor i la noblesa.

• Ami
• Aman