Auda

El nom Auda prové del llatí 'auda', que significa 'audaz' o 'valent', i es relaciona amb virtuts de coratge i determinació.

Al llarg de la història, Auda s'ha utilitzat en diferents cultures, destacant-se en èpoques medievals a Europa. El seu ús ha fluctuat, guanyant popularitat en algunes regions per la seva forta significació.

La pronunciació d'Auda es realitza com /'aw-da/. La primera síl·laba es pronuncia com en 'aula' i la segona com en 'da'.

• Aude (francès)
• Audra (lituà)
• Audie (anglès)

Auda ha tingut períodes de popularitat en diverses regions, especialment a Europa, al segle XX. Recentment, el seu ús ha anat en augment, destacant-se en algunes comunitats.

Hi ha poques celebritats notables amb el nom Auda, però es menciona a Auda al-Balqa, una figura històrica en la cultura àrab.

El dia de Santa Auda se celebra el 5 de desembre, en honor a diverses santes que porten aquest nom.

El nom Auda és poc comú, cosa que el converteix en una elecció única. La seva connotació de valentia el fa atractiu per a molts pares.

Auda combina bé amb noms com Ismael, Sofia i Mateo, formant una sonoritat agradable junts.

En anglès, es tradueix com Aude; en francès, es manté igual, tot i que Aude és més comú.

En numerologia, el nom Auda correspon al número 5, associat amb l'aventura i la cerca de la llibertat, reflectint una personalitat atrevida i inquieta.

El nom Auda s'associa comunament amb el signe d'Àries, reflectint característiques com la impulsivitat i la valentia.

En escriptura àrab, es pot representar com أودا.

Auda ha aparegut en diverses obres literàries, encara que no és un nom principal en cap famosa. La seva significació de valentia ha inspirat personatges en la narrativa medieval.

• Audy
• Audie