Beal

El nom Beal té un origen celta i deriva de la paraula 'beal', que significa 'boca' en gaèlic. És un nom que sovint s'associa amb el concepte d''entrada' o 'portal'.

Beal ha estat utilitzat principalment en regions de parla celta, i tot i que el seu ús ha estat menys comú en èpoques recents, encara es troba en algunes famílies. Al llarg de la història, ha aparegut en registres de noms de localitats i en documents familiars.

La pronunciació de Beal és /biːl/. Es pronuncia com una sola síl·laba, similar a la paraula 'bi' en anglès seguida d'una 'l'.

• Beale
• Bealyn

Beal no es considera un nom molt comú actualment. Tanmateix, ha tingut certa presència en comunitats cèltiques i en registres històrics.

No es coneixen celebritats immediates amb el nom de Beal, encara que hi ha artistes i figures menors que han portat aquest nom en l'àmbit local.

No hi ha una data específica associada amb l'onomàstica de Beal, donada la seva naturalesa menys comuna i el seu origen cultural específic.

El nom Beal és també utilitzat com a cognom en algunes regions, l'indicant el seu ús en diverses línies familiars.

Beal combina bé amb noms com David, Samuel o Jessie com a segon nom.

El nom Beal es tradueix com 'Boca' en anglès, però conserva la seva forma original.

En numerologia, Beal s'associa amb l'energia del número 2, que suggereix una personalitat amable, cooperativa i diplomàtica.

El nom Beal pot estar associat amb el signe de Càncer, donat el seu sentit de la llar i la família.

En registres antics pot aparèixer com 'Beale' o 'Beall', depenent del dialecte i lloc.

Beal apareix en algunes narratives cèltiques i en històries relacionades amb llegendes tradicionals d'Irlanda.

• Bea
• Bee