Belda

El nom Belda té origen en el terme hebreu que significa 'defensora' o 'protecció'. S'associa amb la idea de fortalesa i perseverança.

Al llarg de la història, el nom Belda ha estat poc comú, però ha mantingut la seva presència en la cultura catalana, amb un ús creixent en l'era moderna. Sovint s'ha vist en documents històrics i registres eclesiàstics.

La pronunciació adequada de Belda és /ˈbeld.a/.

• Belda
• Belde
• Beldaine

En les últimes dècades, Belda ha vist un lleuger augment en la seva popularitat en algunes regions de Catalunya, especialment com un nom únic i distintiu.

Hi ha menys personatges famosos amb el nom Belda; tanmateix, algunes figures literàries i artistes han utilitzat el nom en les seves obres.

La celebració associada al nom Belda no té una data específica, encara que algunes persones la celebren el 15 de juliol en honor a Santa Belda, tot i que no és un sant reconegut àmpliament.

El nom Belda és poc freqüent, cosa que el converteix en una opció única i especial per a aquells que el porten.

Belda combina bé amb noms com Anna, Maria i Josep, oferint un equilibri harmoniós.

En anglès, Belda es manté igual, ja que no té una traducció específica.

Segons la numerologia, el nom Belda està associat amb l'energia del número 9, que suggereix una personalitat compassiva i generosa.

Belda s'associa amb el signe de Balança, reflectint un sentit d'equilibri i harmonia.

L'escriptura de Belda no presenta moltes variacions, però pot trobar formes en l'hebreu antic.

Belda ha aparegut en algunes obres de la literatura contemporània com un símbol de fortalesa femenina.

• Belly
• Beldy
• Bel