Benvinguda

El nom Benvinguda prové del català, que es tradueix com 'benvinguda'. El terme s'origina del llatí bene (bé) i venire (venir), cosa que suggereix l'arribada o recepció agradable d'algú.

El nom Benvinguda s'ha utilitzat en diverses regions de parla catalana, especialment a Catalunya. Al llarg de la història, s'ha associat amb la bondat i l'hospitalitat, reflectint un valor cultural important en la tradició de l'acollida.

Es pronuncia com /ben-bin-'ɡu-ða/. Podeu escoltar la pronunciació correcta en [aquest enllaç](#).

• Benvenida (espanyol)
• Benvinguda (català)

Al llarg dels anys, Benvinguda ha vist fluctuacions en la seva popularitat, sent més comú en certes èpoques històriques, especialment en contextos festius i celebracions.

No hi ha personatges famosos àmpliament coneguts amb el nom Benvinguda, però és un nom que es pot trobar en la literatura catalana.

El dia de l'onomàstica de Benvinguda se celebra el 13 de desembre, coincidint amb Santa Llúcia, un dia associat a la llum i la benvinguda de l'hivern.

En algunes tradicions, el nom Benvinguda s'utilitza per donar la benvinguda als nadons recents en cerimònies familiars.

Es suggereix que noms com Maria, José i David combinen bé amb Benvinguda com a segon nom.

En anglès, es podria traduir com 'Welcome'.

En numerologia, el nom Benvinguda s'associa amb el número 6, que simbolitza l'harmonia, la responsabilitat i la cura cap als altres.

Es relaciona amb el signe de Càncer, que és considerat càlid i acollidor, molt alineat amb el significat del nom.

En llatí, s'escriuria com 'Benvenuta'.

El nom Benvinguda ha aparegut en diverses obres de la literatura catalana, simbolitzant la benvinguda i l'afecte.

• Ben
• Vinguda