Beròt

El nom Beròt prové del terme germànic que significa 'brillant' o 'il·luminat'. El seu origen cultural es troba principalment en les tradicions lingüístiques i onomàstiques de l'Alemanya medieval.

Beròt ha estat un nom utilitzat en diverses èpoques, especialment a la Baixa Edat Mitjana, i ha vist una evolució en el seu ús des de la seva introducció a Europa. Actualment, es considera un nom poc comú però amb un rerefons històric significatiu.

La pronunciació de Beròt es representa fonèticament com /beˈɾot/, on la 'e' sona com a 'mesa' i la 'ò' com a 'noche'.

• Beroth
• Berot
• Bert
• Bertran

Beròt ha tingut un ús fluctuant al llarg de les dècades, sent més comú a la primera meitat del segle XX. Actualment, en els darrers anys, el seu ús ha disminuït notablement.

No hi ha personatges extremadament famosos amb el nom Beròt, tot i que ha aparegut en diverses obres literàries i culturals menors.

L'onomàstica de Beròt no té una celebració específica i pot relacionar-se amb dies de sants de noms variants com Bertrand.

Una curiositat sobre el nom Beròt és la seva raretat al món hispanoparlant, fent que qui l'estableix sovint se senti únic.

Els noms que combinen bé amb Beròt com a segon nom inclouen: Alejandro, Ignacio i Daniel.

En anglès, el nom es podria adaptar a 'Bert' o 'Beroth', amb ressonàncies similars en alguns idiomes del nord d'Europa.

Segons la numerologia, el nom Beròt s'associa amb el número 3, que simbolitza creativitat i socialització, potencialment indicant una personalitat carismàtica.

El nom Beròt està associat principalment amb el signe de Leo, que representa la vitalitat i l'energia, així com un sentit de lideratge.

En algunes escriptures antigues, podria aparèixer com 'Beroht' o 'Beroth', depenent del dialecte i el context històric.

Beròt ha aparegut en obres literàries de la literatura alemanya, on es menciona com un símbol d'aquells que il·luminen el camí d'altres.

• Bert
• Berry