Blasco

El nom Blasco té el seu origen en l'antic nom germànic 'Blascho', que significa 'valent' o 'fort'. S'ha utilitzat en l'àmbit catalanoparlant des de l'Edat Mitjana.

Al llarg de la història, Blasco s'ha utilitzat en diferents èpoques i regions, especialment a la península ibèrica, on s'ha mantingut com un nom tradicional. Al segle XV, era comú entre l'aristocràcia espanyola.

La pronunciació correcta de Blasco és /ˈblas.ku/.

• Blas
• Blasquet
• Vasco

Blasco ha vist un ús fluctuant, sent més popular al segle XVIII i en declivi en segles posteriors. Malgrat això, encara es manté com un nom apreciat en algunes regions.

Entre les persones notables que porten aquest nom es troba Blasco Ibáñez, un famós novel·lista espanyol del segle XX, conegut per les seves obres que retraten la vida a València.

La onomàstica de Blasco se celebra el 4 de gener, en honor a Sant Blasco, un màrtir cristià.

En algunes regions, el nom Blasco pot estar associat amb la tradició agrícola i rural, sent un nom utilitzat en famílies de pagesos.

Noms que combinen bé com a segon nom són: Blasco Alejandro, Blasco Gabriel, i Blasco Mateo.

En anglès, es tradueix com 'Blasco', mantenint la mateixa forma. No té una traducció directa en altres idiomes.

Segons la numerologia, Blasco representa el número 1, el que suggereix que qui porta aquest nom són líders naturals, ambiciosos i decidits.

El nom Blasco està associat amb el signe zodiacal d'Aries, reflectint característiques d'iniciativa i valentia.

En llatí, pot aparèixer com 'Blascius'. En alfabets ciríl·lics es podria escriure com 'Бласко'.

Blasco apareix en diverses obres literàries espanyoles, simbolitzant la força i el coratge dels personatges.

• Blas
• Blasquet
• Co