Canut

El nom Canut prové del terme antic germànic 'Kanout', que significa 'valent' o 'guerrer'. Culturalment, s'associa a la tradició noble i guerrera que va florir a Europa durant l'Edat Mitjana.

Durant l'Edat Mitjana, el nom Canut es va popularitzar gràcies al seu ús entre les famílies nobles d'Europa, especialment a França i els Països Baixos. Al llarg dels segles, ha anat evolucionant i s'ha utilitzat en diverses variants per diferents cultures.

Canut se pronuncia com /kaˈnut/. Es recomana escoltar la pronunciació a plataformes d'àudio per tenir una major claredat.

• Canut
• Canutet
• Knud (en danès)

En les darreres dècades, el nom Canut ha vist un lleuger augment en popularitat a regions d'Espanya i França, mantenint-se a la llista de noms poc comuns.

Una figura notable amb aquest nom és Canut II de Dinamarca, rei durant el segle XI, conegut per les seves conquestes i reformes.

La onomàstica de Canut se celebra el 13 de juliol, dia de Sant Canut.

Canut és un nom que a sovint s'associa amb resiliència i força, i en alguns mites se li atribueixen qualitats heroïcides i de lideratge.

Els noms que combinen bé amb Canut són: 'Aleix', 'Mateu' i 'Leonard'.

En anglès és 'Canute', i en francès es escriu igual, 'Canut'.

Segons la numerologia, el nom Canut pertany al número 7, el que suggereix que la persona pot ser introspectiva, analítica i amb un fort sentit espiritual.

El nom Canut està associat amb el signe zodiacal d'Àries, simbolitzant la valentia i la impulsivitat.

Antigament, el nom s'escrivia com 'Knud' en danès i 'Canutus' en llatí.

Canut ha aparegut com a personatge en diverses obres literàries medievals i es menciona en cançons tradicionals relacionades amb valor i heroisme.

• Cani
• Nut
• Canutet