Dido

Dido és un nom d'origen fenici que significa 'la que s'ha mantingut' o 'la que ha estat fidel'. És conegut principalment per la figura de Dido, la fundadora i reina de Cartago en la mitologia clàssica.

El nom Dido s'ha utilitzat des de l'antiguitat, associat a la famosa reina de Cartago, present a l'obra 'Eneida' de Virgili. Al llarg dels segles, ha mantingut la seva popularitat per la seva connexió amb la literatura clàssica i la cultura mediterrània.

La pronunciació correcta de Dido és [‘diðo], on la 'D' es pronuncia com en 'dada' i la 'i' com en 'vi'.

• Didacus
• Dida

El nom Dido ha tingut un ús variable al llarg de la història, amb un augment de popularitat en les obres literàries i en la música contemporània. Tanmateix, no figura entre els noms més comuns actualment.

Algunes figures notables que porten el nom Dido són la cantant britànica Dido Florian Cloud de Bounevialle O'Malley Armstrong, coneguda només com Dido, famosa pels seus àlbums de pop.

No hi ha una celebració o sant específic associat al nom Dido.

En la mitologia, Dido és un símbol d'amor i sacrifici, ja que s'enamorà d'Eneas, qui finalment l'abandonà, cosa que la portà al seu final tràgic.

Els noms que combinen bé amb Dido com a segon nom són: Elena, Sofia i Nicolàs.

• Anglès: Dido
• Francès: Didon

En numerologia, Dido s'associa amb el número 6, que representa l'amor, l'harmonia i la responsabilitat en les relacions.

Dido s'associa sovint amb el signe de Càncer, simbolitzant la protecció, la llar i la família.

En algunes transcripcions antigues, Dido es pot trobar com a 'Didon', especialment en textos clàssics.

El nom Dido ha aparegut en diverses obres literàries, incloent l' 'Eneida' de Virgili i l'òpera 'Dido i Eneas' de Henry Purcell.

• Didi
• Didy