Éloïc

El nom Éloïc té el seu origen en el terme celta 'Aed' que significa 'foc'. Aquest nom s'associa freqüentment amb la llum i l'energia, sent també un nom de la cultura bretó.

Éloïc ha evolucionat al llarg dels segles, sent un nom popular a la regió de Bretanya a França. El seu ús ha fluctuït al llarg del temps, però ha experimentat un renaixement en anys recents, especialment en les comunitats cèltiques.

La pronunciació correcta d'Éloïc és /e.lwaɪk/. En català, pot ser difícil de pronunciar correctament degut als sons específics de la llengua francesa.

• Éloi
• Elouan
• Illya

Éloïc ha guanyat popularitat a França i altres regions cèltiques des de la dècada del 1990, tot i que en altres països no és tan comú. A Bretanya, el seu ús ha augmentat significativament.

Persones notables amb el nom Éloïc inclouen Éloïc Chastan, un destacat artista contemporani a Bretanya.

La onomàstica d'Éloïc se celebra el 12 de desembre, en honor als sants que porten noms relacionats.

En algunes cultures, es creu que les persones anomenades Éloïc tenen una connexió especial amb la natura i els elements, especialment el foc.

Noms que combinen bé són: Émilie, Noa, i Lía.

En anglès, es pot traduir com Eloïc, mentre que en alemany es pot adaptar a Elowik.

Segons la numerologia, Éloïc està associat amb el número 5, que representa la llibertat, l'aventura i el canvi.

Éloïc s'associa sovint amb el signe d'Àries, la qual cosa suggereix característiques com ser aventurer i ple d'energia.

Algunes grafies alternatives inclouen Éloic i Eloik.

Éloïc apareix en diverses obres literàries bretones i cançons populars, simbolitzant l'herència cultural de la regió.

Els àpodes comuns inclouen Elo, Lio i Oïc.