Febus

El nom Febus té la seva origen en el llatí 'Febus', que està relacionat amb el déu romà del sol, Febo. Aquest nom simbolitza llum i vitalitat, evocant qualitats associades amb l'astre solar.

El nom Febus s'ha utilitzat ocasionalment a l'edat mitjana i ha tingut un ús força limitat en comparació amb altres noms més comuns. El seu ús ha ressorgit en algunes regions, especialment en l'àmbit cultural i artístic.

La pronunciació correcta de Febus és /ˈfe.bus/.

• Febo (italià)
• Phoebus (anglès)
• Febus (català)

El nom Febus no ha estat molt popular en les últimes dècades, amb un ús esporàdic en diferents regions de parla catalana.

Un dels personatges més coneguts amb aquest nom és l'artista Febus, qui ha realitzat importants aportacions en l'àmbit de la música.

No hi ha una celebració específica associada al nom Febus en el calendari litúrgic.

Encara que Febus és poc comú, ha inspirat obres d'art i literatura, simbolitzant la llum i la creativitat.

Febus combina bé amb noms com Ignasi, Mateu i Sofia com a segon nom.

En anglès es tradueix com Phoebus, i en italià com Febo.

En numerologia, el nom Febus s'associa amb el número 6, que implica trets de responsabilitat, protecció i harmonia familiar.

Febus està relacionat amb el signe zodiacal de Leo, simbolitzant lideratge i creativitat.

No existeixen grafies molt diferents per al nom Febus, tot i que es pot trobar com Febo en contextos literaris antics.

El nom Febus ha aparegut en diferents obres de teatre i literatura, sovint relacionat amb el poder del sol i la llum.

• Febi
• Beus