Gelabert

El nom Gelabert té arrels en l'antic nom germànic 'Giselbert', que significa 'brillant com un raig' o 'promesa'. El seu origen es troba en la cultura germànica, on 'gisel' es refereix a 'promesa' i 'berht' a 'llum'.

Gelabert ha estat un nom utilitzat a la Península Ibèrica des de l'Edat Mitjana. Al llarg dels segles, ha evolucionat en el seu ús i popularitat, especialment com un nom de família a les regions catalanes.

La pronunciació correcta de Gelabert en català és /ʒə.lə'βert/. La 'g' es pronuncia com un 'j' suau.

• Giselbert
• Gelabertó

El nom Gelabert ha tingut un ús limitat, però ha mostrat un lleuger augment en popularitat entre famílies que prefereixen noms tradicionals a Catalunya.

Gelabert no és un nom comú entre celebritats, no obstant això, algunes figures històriques a Catalunya han portat aquest nom, destacant en l'àmbit local.

No hi ha una celebració específica associada al nom Gelabert.

Gelabert és considerat un nom de noblesa en algunes regions de Catalunya, i el porten persones de linatges antics.

El nom Gelabert combina bé amb noms com 'Jordi', 'Mateu' o 'Anna'.

En francès, podria adaptar-se com 'Gélabert', mentre que en anglès no té una traducció directa.

En numerologia, el nom Gelabert s'associa amb el número 6, relacionat amb l'harmonia, la responsabilitat i les relacions familiars.

Gelabert està vinculat amb el signe de Taure, que representa l'estabilitat i la tenacitat.

Les diferents grafies de Gelabert poden incloure 'Ghelabert' o 'Geilabert'.

En la literatura catalana, el nom Gelabert ha estat utilitzat en algunes obres per representar personatges de noblesa i honor.

• Gela
• Ber