Gomar

El nom Gomar té arrels hebrees, derivant del terme 'Gomor', que significa 'revocador' o 'colapsador'. Gomar és una variant menys comuna del nom Gomér, que té connotacions en la cultura hebrea.

Històricament, Gomar s'ha utilitzat en diverses cultures al llarg dels segles. El seu ús s'ha vist limitat en comparació amb altres noms, però ha mantingut una presència constant en comunitats jueves i entre aquells que valoren els noms d'origen bíblic.

La pronunciació de Gomar és /goˈmaɾ/. Es pot escoltar una guia de pronunciació disponible en diversos recursos en línia.

• Gomér
• Gomarius

Gomar no és un nom molt comú actualment, però ha mostrat un lleuger increment en popularitat en certes comunitats durant els darrers anys.

No es coneixen figures prominents amb el nom Gomar, encara que sí hi ha persones notables amb variants com Gomér o Gomario.

No hi ha una celebració específica associada a Gomar en el calendari litúrgic o en festivitats comunes.

Un dada curiosa sobre Gomar és que, encara que el seu ús ha estat esporàdic, ha estat un nom preferit entre aquells que busquen noms únics amb un significat profund.

Gomar combina bé amb noms com Josep, Daniel o Marc com a segon nom.

En anglès, Gomar es pot traduir com Gomer, mantenint el mateix significat.

En numerologia, Gomar té un número d'expressió que suggereix un caràcter de líder, carismàtic i amb fortes habilitats socials.

Gomar s'associa principalment amb el signe de Sagitari, que representa aventura i recerca de coneixement.

En algunes cultures antigues, Gomar es podia escriure com גומר (Gomer en hebreu).

Gomar apareix en alguns relats bíblics, encara que la seva presència és limitada en la literatura moderna.

• Gomi
• Gom