Gúria

El nom Gúria té un significat que podria relacionar-se amb l'arrel del terme 'gura' que en algunes cultures fa referència a 'serp' o 'saviesa'. El seu origen cultural sembla estar vinculat al folklore i les tradicions populars.

A través de la història, Gúria s'ha utilitzat en diverses regions, principalment en contextos on la mitologia i els mites s'entrellacen amb la vida quotidiana. El seu ús ha variat, però ha mantingut una presència constant en les tradicions locals.

La pronunciació de Gúria s'assembla a /ˈɡu.ri.a/, on la 'G' es pronuncia com en 'gat' i la 'u' com en 'lluna'.

• Guria (italià)
• Gurea (basque)
• Guría (rus)

Gúria ha tingut una popularitat variable al llarg dels anys, destacant-se en certes èpoques en regions específiques. Tanmateix, no es troba entre els noms més comuns actualment.

No existeixen registres de personatges famosos amb el nom Gúria; tanmateix, sí s'ha utilitzat en obres literàries i relats populars.

La data associada a l'onomàstica de Gúria és el 3 de desembre, en honor a les llegendes que envolten els sants de l'antiguitat.

Una curiositat sobre el nom Gúria és que s'ha utilitzat en llegendes populars que aborden la saviesa i el coneixement ancestral, simbolitzant un pont entre generacions.

Noms que combinen bé amb Gúria són: Aitana, Leo i Samuel.

• Gúria (català)
• Gură (romanès)
• Giulia (italià)

Pel que fa a la numerologia, el nom Gúria s'associa amb la quantitat 4, la qual cosa implica trets de personalitat com la disciplina, l'honestedat i l'enfocament en els detalls.

Gúria està associada amb el signe de Taure, relacionat amb l'estabilitat i la persistència.

En escriptura alternativa, podria trobar-se com 'Guria', tot i que aquesta forma no és comuna.

El nom Gúria apareix en relats folklòrics i cançons tradicionals, simbolitzant força i saviesa.

• Guri
• Ria