Larue

El nom Larue té origen en el francès, i es tradueix com 'el carrer' o 'la via'. S'associa sovint a un lloc o a una adreça en un context geogràfic.

Larue s'ha utilitzat com a cognom i nom en la cultura francòfona des de fa segles. A mesura que es van produir les migracions, el nom es va expandir a altres cultures i regions.

Es pronuncia com /laˈru/. En català, s'adapta a la pronunciació habitual, tot i que en la seva forma original francesa s'emfatitza la 'u'.

• Larue (francès)
• LaRue (anglès)

El nom Larue no és molt comú, però ha tingut un augment moderat en popularitat en alguns països anglosaxons.

Entre els famosos que porten el nom Larue podem trobar a artistes i figures públiques en àmbits variats, encara que no són àmpliament reconeguts.

No hi ha una celebració específica associada al nom Larue.

Larue és també un cognom comú a França i s'ha utilitzat en diversos contextos literaris i artístics.

Noms que combinen bé amb Larue inclouen: Javier Larue, Ana Larue, i Marcos Larue.

En anglès, es manté com 'Larue', i en altres idiomes tendeix a seguir la mateixa ortografia.

Segons la numerologia, el nom Larue està associat amb el número 7, que reflecteix introspecció i anàlisi profund.

Larue està vinculat amb l'element aire, i pot ressonar amb signes com Bessons i Balança, ressaltant la comunicació i la sociabilitat.

En alguns textos antics, es pot trobar com 'La Rue', particularment en registres històrics francesos.

El nom Larue apareix en diverses obres literàries i cinematogràfiques, encara que no és un personatge central en relats coneguts.

• Larry
• Lu