Lluçà

Lluçà és un nom d'origen català que deriva del terme 'lluç', referint-se a un tipus de peix. El significat etimològic del nom està lligat a la riquesa de l'entorn marí i la seva estabilitat.

El nom Lluçà ha estat utilitzat a Catalunya durant segles, associat a la tradició pesquera de la regió. Al llarg del temps, ha mantingut la seva popularitat, especialment a zones costaneres on la pesca és un element essencial de la cultura local.

La pronunciació de Lluçà és [ʎuˈsa], es vocalitza de manera clara i suau, emfatitzant la 'll' com un so palatal.

• Lluçan
• Lluçana
• Lluçà en altres idiomes: Lluc, Luca

El nom Lluçà ha fluctuado en popularitat al llarg de les dècades, assolint el seu pic als anys 80 a Catalunya, tot i que el seu ús ha disminuït en anys recents.

Entre els personatges famosos es troba Lluçà el pescador, que s'ha convertit en una figura llegendària en els mites catalans.

El dia de celebració de Lluçà coincideix amb el 22 de febrer, que és el dia de Sant Lluçà, segons la tradició catòlica.

Una curiositat sobre Lluçà és que s'associa sovint amb la valentia i la connexió amb el mar, sent considerat un nom fort entre els pescadors.

Els noms que combinen bé amb Lluçà són: Víctor, Alba i Mar.

• Francès: Luc
• Anglès: Luke
• Italiano: Luca

En numerologia, Lluçà correspon al número 3, el que suggereix una personalitat creativa, comunicativa i sociable.

El nom Lluçà està associat als signes de Cranc i Peixos, reflectint una connexió amb l'aigua i les emocions profundes.

Una escriptura alternativa de Lluçà podria ser 'Lluchá', emprant un estil més vintage.

Lluçà apareix en diverses cançons folklòriques catalanes que celebren la vida a la costa i la cultura del mar.

• Llu
• Çà