Mirta

El nom Mirta prové del llatí 'myrtus', que significa 'murtra', una planta coneguda per les seves fulles aromàtiques i el seu simbolisme d'amor i bellesa. A l'antiguitat, la murtra s'utilitzava en cerimònies per simbolitzar la puresa.

Mirta ha estat un nom utilitzat des de l'època romana i ha viscut un ressorgiment en popularitat al segle XX, especialment en països de parla hispana. El seu ús ha fluctuat, però continua sent un nom comú a l'actualitat.

La pronunciació de Mirta és /ˈmiɾ.ta/. És important emfatitzar la primera sílaba, que ha de sonar clara i nítida.

• Mirta
• Myra

Els darrers anys, Mirta ha tingut una popularitat estable en països com Argentina i Espanya, encara que ha disminuït lleugerament en comparació amb dècades anteriors.

Mirta Legrand és una figura notable de la televisió argentina, coneguda per la seva carrera com a actriu i presentadora. També està Mirta de Perales, una destacada narradora de contes.

L'onomàstica de Mirta se celebra el 14 de setembre, Dia de la Creu.

El nom Mirta té una connexió amb la mitologia grega, ja que la murtra era un símbol de la deessa Venus, associada amb l'amor.

• Alejandro
• Lucía
• Fernando

En anglès, Mirta s'adapta com Myra. En francès, es tradueix com Myrthe.

Segons la numerologia, el nom Mirta correspon al número 5, que suggereix una personalitat versàtil, curiosa i aventurera.

Mirta està associada amb el signe de Balança, que simbolitza l'equilibri, l'harmonia i la recerca de la bellesa.

En escriptures antigues, pot aparèixer com 'Myrta'. En alfabet grec, es escriuria com 'Μύρτα'.

En la literatura, Mirta apareix a la novel·la 'La casa dels esperits' d'Isabel Allende, on es menciona el simbòlic del mirto.

• Mitzi
• Mimi
• Rita