Rida

Rida és un nom d'origen àrab que significa 'satisfet' o 'content'. La seva etimologia prové de la arrel àrab 'r-d', que s'associa a la complacència i el plaer.

Al llarg de la història, Rida s'ha utilitzat principalment en països de cultura àrab. Amb l'augment de la globalització, ha començat a ser adoptat a Occident, especialment en comunitats àrabs i musulmanes.

La pronunciació de Rida és /ri-dà/, amb émfasi en la darrera síl·laba.

• Ridaa (àrab)
• Rida (persa)
• Rida (turc)

Rida ha experimentat un increment en la seva popularitat en els darrers anys, especialment a Europa i Amèrica del Nord, gràcies a la creixent diversitat cultural.

Entre les persones notables que porten el nom Rida es troba Rida Audeh, un reconegut artista i activista del medi ambient.

L'onomàstica de Rida se celebra coincidint amb el dia de Sant Rido, tot i que aquesta celebració no és àmpliament reconeguda.

Una curiositat interessant sobre el nom Rida és que, en algunes cultures, s'associa amb la capacitat de portar alegria als qui l'envolten.

Rida combina bé amb noms com Amina, Farid o Jamil.

• Rida - anglès
• Rida - francès
• رضا - àrab

En numerologia, Rida s'associa al número 6, la qual cosa suggereix que els seus portadors solen ser afectuosos, responsables i busquen l'harmonia en les seves relacions.

El nom Rida es relaciona amb el signe de Cranc, la qual cosa implica una personalitat emocional i protectora.

• Rida (alfabet llatí)
• رضا (alfabet àrab)

Rida ha aparegut en diverses obres literàries, especialment en poesia àrab contemporània, on s'associa amb la felicitat i el benestar.

• Riri
• Ridaa