Sàtur

El nom Sàtur deriva del llatí Saturnus, que fa referència al déu romà de l'agricultura i la collita. També està relacionat amb el planetes Saturn, que rep aquest nom del mateix déu.

Sàtur s'ha utilitzat des de l'antiguitat en diverses cultures. En la mitologia romana, Saturn era una figura important, i el seu culte es va estendre per tot l'Imperi. Al llarg dels segles, el nom ha evolucionat mantenint la seva connexió amb la mitologia i l'astronomia.

La pronunciació del nom Sàtur és /ˈsat.uɾ/. L'accentuació recau en la primera sílaba.

• Saturn (català)
• Satyr (anglès)
• Satur (francès)

En els últims anys, Sàtur ha vist un lleuger augment en popularitat, especialment en algunes regions de Catalunya. No obstant això, segueix sent un nom poc comú en comparació amb altres més tradicionals.

No hi ha personatges famosos destacats amb el nom Sàtur, però la seva variant Saturn és coneguda en la mitologia i l'astrologia.

La festivitat de Saturn, coneguda com a Saturnals, es celebrava a l'antiga Roma del 17 al 23 de desembre.

El nom Sàtur està associat tant a l'agricultura com a la collita, simbolitzant l'abundància i el benestar.

Noms que combinen bé amb Sàtur són: Llúcia, Mateu i Valentina.

• Saturn (anglès)
• Saturne (francès)

En numerologia, el nom Sàtur s'associa amb el número 7, que simbolitza la intuïció, l'anàlisi i un enfocament espiritual.

El nom Sàtur està vinculat al planeta Saturn, que es relaciona amb les qualitats de la disciplina, la responsabilitat i l'ambició.

Sàtur es pot escriure també com Satyr en variants més literàries o contextals.

El nom apareix en alguns texts literaris que fan referència a les mitologies antigues, encara que no és comú en obres contemporànies.

• Sati
• Ruru