Simeó

El nom Simeó prové del hebreu שִׁמְעוּן (Shim'on), que significa 'el qui escolta'. És un nom d'origen religiós, sovint associat a la tradició judeocristiana.

Simeó té arrels profundes en la història bíblica, apareixent en l'Antic Testament com un dels fills de Jacob. Al llarg dels segles, el seu ús ha variat, però ha mantingut una presència constant en diverses cultures i tradicions cristianes.

Es pronuncia com [si'me.o], amb la sílaba tònica a la 'me'.

• Simó (català)
• Simone (italià)
• Simeon (anglès)
• Simeó (català)

El nom Simeó ha tingut fluctuacions en la seva popularitat, sent més comú en èpoques passades. Actualment, el seu ús ha disminuït, però encara és valorat en comunitats religioses.

Alguns personatges notables són Simeó el just, un sacerdot esmentat en textos religiosos, i Simeó de San Francisco, un destacat místic.

La onomàstica se celebra el 28 de desembre en honor a la festivitat dels Sants Innocents.

El nom Simeó es relaciona sovint amb trets d'escolta i empatia, els quals molts consideren les seves virtuts més destacades.

• Simón
• Joaquim
• David

• Shim'on (hebreu)
• Simon (francès)

En numerologia, el nom Simeó es relaciona amb el número 7, que simbolitza la introspecció i l'anàlisi profund.

S'associa comunament amb el signe d'Aquari, reflectint independència i originalitat.

• Simeon
• Shimon

El nom Simeó apareix en diverses obres literàries i en música sacra, referint-se a figures religioses.

• Sim
• Simi